Robocop

El titití del whatsupp t'ha donat la notícia a primera hora del matí, Radulf Gilabert. L'havia enviat al grup el Pedreny gran: «S'ha mort Robocop». Des de dins del Talbot 150 gris metal·litzat, mentre remuntes el darrer tram de la carretera, rememores Robocop assegut al pedrís de ca la Teva; al seu costat, el seu infatigable camarada Bultaco. Els seus respectius corsers també són a la vora: l'atrotinada Montesa de Bultaco (carburador trucat amb un pot de cacauets) i la imponent Puch Condor de Robocop (adhesiu «Toi contento»).

 

La rumorologia popular atorgava a Robocop moltes menes de progenitors. En totes les teories hi havia un home important fent-li de pare (un notari, un advocat, un jutge) i una dona degradada fent-li de mare (una cupletista, una secretària, una minyona). Fos com fos Robocop hauria nascut abans d'hora i de seguida s'hauria posat en evidència una manca de coherència intel·lectual d'acord amb la seva edat i un enravenament general que fou el motiu pel qual fos batejat com el famós robot policia. Pujaven de Tarragona.

 

Aquell any t'havies perdut la foguera de Sant Joan. L'estiu, la felicitat, es retardaria. No gaire lluny dels dos personatges, la teva tropa presentava armes: el Pedreny gran, el Pedreny petit, també de Reus; en Taro, l'únic del poble i l'August, de Barcelona. Dalt de les seves BMX t'esperaven en formació perquè tu t'hi afegissis. Després de rebre un carxot de ton pare davant el teu intent d'escaquejar-te en el ritual de pujar les maletes, vas obeir i et reunires amb els teus.

 

Informe de situació. «Els Secallons ens han destruït la cabana als pins dels Daga», Pedreny petit. «A la Cristineta de cal Curt li han crescut més les tetes», Taro. «Hi ha una màquina nova al bar Hatari», Pedreny gran. «El tresor encara és on l'amagàrem», August.

 

Els Secallons eren els vostres enemics ancestrals. La carretera marcava la frontera. Portal endins, l'entramat de carrerons al voltant de la plaça major, era el seu domini. Més enllà de la creu de terme, era on vosaltres tallàveu el bacallà. La Cristineta havia esdevingut una musa col·lectiva després d'una sessió de sinceritat mascle on es desvelà que tots us la pelàveu tenint-la al cap després d'haver-la vist al matí a la piscina. El joc d'avions «1942» a cinc duros la partida, fou petat per August a finals d'aquell mateix juliol. Quant al tresor, era una dotzena d'Intervius, edicions d'un any abans, que havíeu trobat a l'abocador municipal i que sabíeu que els Secallons cobejaven.

 

Hi havia discrepàncies entre la guarnició pel fet que Robocop i Bultaco actuessin com a aliats. Sempre anaven per lliure. Eren més grans que vosaltres. Però tu ho havies vist clar l'any passat. En la tradicional nit de revista, després de les actuacions de Jordi LP, Regina Do Santos i el faquir Kirman, Josele (mestre de la hipnosi) va fer pujar a l'escenari els usuals voluntaris; entre ells Bultaco i Robocop. Mentre els altres, Bultaco i tot, reien a pleret veient tota la gent del públic conilla alhora que s'avergonyien de la seva pròpia nuesa, o es menjaven una ceba com si res induïts a pensar que es cruspien una sucosa poma, Robocop es mostrava indomable als poders de Josele, per desesperació d'aquest i riota general de la platea. Fou aquest gest el que te'l convertí en un aliat insubornable, incorruptible, a tenir en compte en el futur. I el futur havia arribat.

 

Un dissabte, després del cinema al ball —Top Gun— reptareu als Secallons a un partit de futbol als coles. La venjança per la destrossa de la cabana era només un pretext. Els Secallons anaven darrere les revistes. Les teves paraules sorprengueren molt al teu comando. «Les portarem el dia del partit: qui guanyi se les queda». Els Secallons no hi entenien d'honorabilitat. Quina insensatesa!

 

Amb el poliesportiu encara en construcció, aquell camp de terra desnivellat amb porteries fetes amb dos troncs plantats, era l'únic espai digne on es podia jugar a futbol. S'hi havia de baixar per unes escales. Un alt mur de pedra vermella el separava del carrer principal. Els Secallons no s'estigueren per punyetes, accediren al camp directament amb les bicicletes brandant branques de pi que havien convertit en armes perilloses. Ja es veia clar que no estaven disposats a jugar a res. «Doneu-vos les revistes o us hostiarem de lo lindo».

 

La bramadissa de dos motors de quaranta-nou centímetres cúbics, dalt del mur, al carrer principal, feren emmudir les frases amenaçadores dels Secallons. A un gest teu, Taro, s'abraonà a les revistes relligades. Els Pedreny el protegiren. August va fer el senyal acordat amb Bultaco i Robocop. Taro llençà amb força el plec amunt de manera que Bultaco i Robocop les recolliren a dalt i a cop de gas, fent gran renou, tocaren el dos. Els Secallons quedaren bocabadats. Us podrien haver clavat una pallissa igualment, però per una vegada a la vida, no es comportaren, en la batalla, com els indecents bàrbars que eren: llençaren les branques i abandonaren el lloc amb les bicicletes i l'orgull entre les cames.

 

Bultaco moriria d'una sobredosi no gaire després i Robocop, malgrat que es quedà en propietat bona part del vostre tresor -Cristineta es convertí en una fembra que deixava per terra Anna Obregón o la princesa Estefania de Mònaco- sense Bultaco, a Robocop li feren desar la seva Puch Condor i no tornà a ser el mateix. Esllanguí en una residència. Diuen que en el moment de dinyar-la, els metges no li van poder treure de les mans una Interviu. Abril del 1985. A la portada s'hi podia llegir: «El desnudo de Sonia Martínez. La chica del Dabadabada».




Comentaris

envia el comentari