El futur musical de l'Acampada Jove passa per la plaça

El centre neuràlgic del nucli antic de Montblanc acull cada any la final del concurs Música Jove
L'escenari del Música Jove, a la plaça Major de Montblanc. | Joan López

 

Toquen durant hores en una plaça Major sempre plena de públic. Hi ha acampats que els segueixen, d'altres que simplement busquen l'ombra dels grans arbres i, com sempre, els que hi han fet cap per casualitat. Als joves de l'Acampada, s'hi afegeix el públic local. Montblanquins de totes les edats acaben a la plaça Major «a veure què hi fan». Amb aquest panorama de terrasses de bars plenes, i bancs compartits entre avis que hi tenen un lloc fixe i joves que han dormit poc, els grups del concurs Música Jove es disputen la final del certamen.


Enguany hi participaven vuit grups vinguts d'arreu dels Països Catalans. Cadascun d'ells ha resultat guanyador d'una fase territorial que li proporcionava un lloc a la final que se celebra coincidint amb la segona jornada d'Acampada Jove a Montblanc. En aquesta ocasió, per l'escenari de la plaça hi passaven Cronopios, Xillona, Setrill, Krit, Bufetada, Seikos, A Kontra Korrent i Nius de Nit. Tots ells es disputen un guardó molt preuat, més que qualsevol txec o trofeu: actuar a l'escenari principal de l'Acampada Jove de l'any vinent.



Si els grups que aquest divendres actuaven a la fase final del Música Jove són els millors de cada fase territorial, això vol dir que ahir es buscava al millor dels millors. Per això, tot i l'ambient festiu i combatiu de la plaça, tots els músics buscaven moments de concentració i seguien acuradament les indicacions de l'equip de militants de les JERC que s'ocupen de què tot rutlli. Enguany, aquest equip estava liderat per en Martí Càlix. Té 21 anys, és del Penedès, estudia màrqueting i és militant de les JERC i ja ha col·laborat en diverses edicions de l'Acampada Jove. Amb tot però, en Martí s'estrenava al capdavant del concurs. Durant la tarda no se separava de tres coses: del dossier amb tota l'escaleta tècnica, del walki per estar comunicat amb els companys i del seu equip. La seva tasca era multi usos: rebre grups, donar-los indicacions i, sobretot, fer d'enllaç entre músics i tècnics i complir els horaris amb poques o potser cap prova de so abans de cada actuació. En Martí diu que anar al capdavant del Música Jove «és una gran responsabilitat perquè estàs treballant amb les il·lusions de molta gent i s'han de complir les expectatives». Estudia màrqueting i confessa que ha anat aprenent, pel seu compte, les tasques a fer per tirar endavant amb el concurs. Sobre la final d'enguany en Martí diu haver vist «un novell molt més alt del que m'esperava, he vist gent que ha millorat molt el directe, estils molt diferent i crec que tenim música per molts anys» i afegeix que l'escenari a la plaça és també «un agraïment a Montblanc, perquè portem la música per a tothom, per a tots aquells que no han comprat entrada».

En Martí en un moment de relaxació durant el concurs tocant instruments de percussió. | Joan López

 


De les vuit formacions participants n'hi ha d'arreu. Canten temes propis o versions. La Mercè Segura és d'Almenar, té 14 anys i és la teclista dels A Kontra Korrent, un grup de versions format per joves de ponent on el component més gran frega la vintena. Ella és, probablement, la músic més jove que passa per l'escenari de la final d'aquesta edició. Forma part del grup des del desembre de 2016 tot i que la formació començava a caminar l'estiu del mateix any. Explica que és el tercer concurs a què es presenta la seva formació i, amb una gran rialla, deixa anar que «els altres dos els hem guanyat». Amb tot però, fent un exercici de modèstia, confessa que en aquesta ocasió no ho veu massa clar perquè «som el grup amb menys experiència». La jove pianista afirma que «tocar a l'Acampada, encara que sigui al poble, és un luxe» i sigui quin sigui el resultat del concurs diu que aquest serà un cap de setmana «brutal».



En Guillem Vidaña és la veu dels Bufetada és de Badalona i té 23 anys. «Fem rap metal en català, la nostra inspiració és Range Against the Machine», afirma. Explica que els components del grup, que són de Badalona menys un que és de Mataró, són amics de la infància i que ell i el guitarrista van encendre l'espurna per formar un grup cap als setze anys. Així naixia Slap que tenia una vida curta però que servia per reprendre l'activitat a finals de l'any passat ja sota el nom de Bufatada. «Ens presentem en aquest concurs perquè cantem música en català, aquest és un espai per reivindicar la llengua i aquest és un estil de música que no es toca i creiem que s'ha d'explotar. Ho fem en català tot i que en castellà o fins i tot en anglès vendria més. Volem arriscar-nos a fer-ho en la nostra llengua i aquest festival defensa el mateix que nosaltres: la independència, la llengua, el territori i també els drets socials», apunta. «Aquesta serà una edició bestial de l'Acampada», reblava.

La Mercè, teclista dels A Kontra Korrent. | Joan López

 

En Guillem, la veu dels Bufatada. | Joan López

 


En Carlos Llombart té 34 anys i és també veu d'una de les formacions que actuava ahir a la final del Música Jove. Ell forma part de Nius de Nit, un grup amb components de diverses edats. «Venim l'Algemesí, d'on neix la Muixeranga», explica tot satisfet. «El nostre grup neix fa uns deu anys però hi ha hagut diversos canvis que ha fet que la formació anés evolucionant i des de fa un any estem en el nostre millor moment amb una composició consolidada que toca ska i reggae», afirma. El cantant de Nius de Nit diu que «no podíem fallar en aquest concurs per la nostra identitat i perquè ho cantem tot en valencià».



Aquest mateix dissabte a la tarda es coneixerà el guanyador del concurs a partir de les votacions del públic i el parer d'un jurat. Els guanyadors, ocuparan el lloc dels JOKB, que es feien amb el certamen de l'any passat i eren els encarregats d'obrir el festival aquest passat dijous des de l'escenari gran de l'Acampada Jove.



Guanyi qui guanyi, el festival haurà complert almenys dos objectius: posar en valor els joves músics del país i omplir de música el cor de Montblanc, una vila que aquests dies batega a ritme de baix, de guitarra elèctrica i del que convingui.

En Carlos abans de pujar a l'escenari. | Joan López

 



Comentaris

envia el comentari