Contundent comunicat del CBT explicant la «situació desesperada» que podria «condemnar l'entitat»

El club tarragoní denuncia els incompliments del conveni per part de l'Ajuntament
Situació delicada del CBT | Joan Alfons López

 

El Club Bàsquet Tarragona està vivint una «situació desesperada» que podria «condemnar l'entitat». El club tarragoní ha emès aquest diumenge un contundent comunicat explicant el delicat moment que estan travessant i les causes que han pogut provocar aquesta situació. Des del pavelló del Serrallo parlen clar i denuncien que l'Ajuntament ha incomplert continuadament el conveni que van signar amb el consistori. Afirmen que en els darrers sis anys, el CBT ha rebut menys del 50% de l'import estipulat a l'acord que mantenen les dues parts. A més, també destaquen l'esforç realitzat pel club en els darrers deu anys, reduint el pressupost de 950.000 euros a 210.000 euros i eixugant en 1,2 milions d'euros el deute d'1'8 que van heretar de la junta anterior. Finalment, també han recordat que «avui encara patim les conseqüències» de «l'acord de bàsquet-ciutat amb el club de Ponent» del 2011, que l'Ajuntament va «obligar» a pactar al Club Bàsquet Tarragona. Aquest és el comunicat íntegre del CBT:


«El temps passa. El CBT s'enfronta a una situació desesperada que condemna l'entitat. Fa massa dies que el govern municipal ens informa que encara no ha pres una decisió sobre si finalment ajudarà o no al principal club de bàsquet de la seva ciutat. Definitivament, si no tenim encara un compromís ferm, és culpa del CBT. Segur que el club no ha sabut explicar-se: no hem estat capaços de traslladar el valor d'aquest projecte de bàsquet, i el mèrit que té haver-se enfrontat a tot mena de paranys al llarg d'aquests darrers anys. És culpa del CBT no haver sabut fer entendre la magnitud de l'esforç fet fins ara i, sobretot, per què som on som.


En aquests darrers deu anys, no compta que hàgim pogut mantenir un projecte de pedrera i bàsquet professional en plena crisi sistèmica. Potser tampoc té cap valor que el pressupost del 1r equip hagi passat de 950.000 euros (temporada 2006-2007) a 210.000 euros (temporada 2016-2017). No n'hi ha prou en haver eixugat 1.200.000 euros durant el mateix període, corresponent al deute històric heretat (1.800.000 euros). 

 

Tampoc hem sabut esforçar-nos prou cada cop que, de manera unilateral, l'aportació de l'Ajuntament s'ha reduït, incomplint així el conveni vigent. No s'ha dit però, al llarg dels darrers sis anys el CBT ha percebut menys del 50% de l'import que s'assenyala al conveni, signat durant l'etapa del nostre actual Alcalde. Una etapa que ens ha obligat a explicar, una i mil vegades, la nostra situació a cadascun dels set consellers/es d'esports que s'han ocupat de l'àrea estratègica d'esports durant els últims deu anys. És culpa nostra no haver estat prou clars. 

 

Punt i a part mereix un dels majors reptes que se'ns ha llançat mai. A l'agost del 2011 el club va ser obligat a pactar un acord de bàsquet-ciutat amb el club de Ponent, quan la temporada ja havia començat i el CBT tenia compromesa la seva inscripció a LEB Or. Encara avui en patim les conseqüències, i encara avui esperem que algú ens informi per què no es va arribar a signar mai un acord que roman publicat a la web de l'Ajuntament. Deu ser culpa nostra. 

 

Lamentablement no hem sabut explicar el valor real del CBT. No hem sabut fer entendre que és un miracle que es jugui a bàsquet en lligues semiprofessionals i professionals amb una base de jugadors/es formats a Tarragona. Altres mitjans d'àmbit estatal sí que ho han entès i se n'han fet ressò. Tampoc hem sabut traslladar que hi ha una pedrera amb més de 800 jugadors/es vinculats al club i més de 300 famílies que acompanyen els seus fills a competir per tot Catalunya defensant els colors blaus i el nom de la ciutat de Tarragona. No hem sabut mostrar l'esforç titànic del col·lectiu d'entrenadors i tècnics que, dia a dia, continuen formant jugador/es i persones al voltant del bàsquet, malgrat les circumstàncies. Ni hem presentat adequadament els socis i les empreses que ens acompanyen temporada rere temporada. Hem deixat com anècdota el fet que el CBT estigui a punt de fer 40 anys, o que siguem el club de bàsquet amb més projecció, prestigi i historial de la província de Tarragona. No hem sabut subratllar la importància de tot plegat i en som responsables. 

 

És evident que no s'ha entès per què som on som. Però ho tornarem a explicar un cop més. El CBT mereix acabar un període de deu anys com els que hem tingut, de manera digna, garantint un nou lideratge, facilitant un projecte».




Comentaris
Tec i la
Si us dediquéssiu a repartir alcohol i a fer soroll segur q les subvencions arribaren al 100%. Ballesteros ets un mentider!!
1
Futbol i sol futbol
Tots els recursos es dediquen al nastic i ho sabem perfectament, la resta de clubs de la ciutat hem pagat la gran quantitat d'ajudes que rep el futbol directa o indirectament ( sorigue com exemple ).
2
Raúl
Perque diuen el club de Ponent? Es diu ADT. tenen alergia a dir el nom o que?.
0
Joan
Noi si tens tanta evidència denúncia el tema Sorigué. Si jo fos l'empresari et "fotria" una querella. El Nàstic rep 500.000€ ( http://www.gimnasticdetarragona.cat/s-a-e/llei-transparencia ). Si et sembla bé anul.lem totes les subvencions als clubs. El Nàstic amb un pressupost de 11.500.00€, sense la subvenció i comprant-li les accions a l'ajuntament que puja +/- 1.000.00€: funcionaria igual. El CBT i els altres no.
1
Sang de Prim
A veure si s' enfoseu ja de una puta vegada,
0

envia el comentari