Jaume Rosset: «A vegades ratllem la imprudència tirant segons quins castells en segons quines condicions»

Entrevistem el doctor Rosset, membre del Grup de Foment de la Ciència i la Salut en el Món Casteller
El doctor Jaume Rosset, en una imatge d'arxiu. | Fundació Ciència i Art

 

Jaume Rosset és membre del Grup de Foment de la Ciència i la Salut en el Món Casteller i exdirector científic i mèdic de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. També és membre dels Minyons de Terrassa i durant les jornades de prevenció de lesions d’aquest 2017 va fer la presentació ‘El que preferim no saber sobre el risc dels castells’ en la qual alertava que «el món casteller no va per bon camí» pel que fa a la prevenció de lesions. El doctor es mostra preocupat en l’augment del nombre de castellers que es lesionen perquè acaben caient al terra i creu que les colles no destinen prou recursos a la prevenció de lesions.

 

Després de la presentació sobre a la jornada de prevenció de lesions, creus que la tendència continua sent perillosa?

Deixant de banda si aquest 2017 els castells cauen més o menys, perquè de fet si mirem les dades dels nivells d’efectivitat aquest començament de temporada son una mica millors que els de la temporada passada, la diferència bàsica és en quins castells estem caient. Aquest any han predominat les caigudes de màxima dificultat, respecte la temporada anterior, i això evidentment té una incidència en la possibilitat de risc, tot i que ja hem dit sempre que no tots els castells que generen lesions són els de gamma extra. Aquesta és una tendència que s’està veient i aquesta temporada ja hem tingut lesions greus en castells menors. El que estem veient és que estem tenint més lesions en les últimes 5 temporades i que aquest inici de 2017 està havent-hi més lesions i de més gravetat que en temporades anteriors. Per tant la tendència que estem veient aquests últims anys d’increment de nombre de lesions i lesions greus s’està confirmant fins i tot una mica més en aquest 2017.

 

Creus que a vegades ens hi fixem més en la manca de pinya en castells petits que en castells grans?

És habitual que ens cridi molt més l’atenció la falta de pinya en castells petits perquè és molt més evident que hi falta gent a la pinya i que la distància entre el centre del castell i el terra és molt petita. Això, però, no se’ns fa tant evident quan el castell és més alt. En un castell de 10 potser no ens dóna la sensació que hi falta pinya, però si mires la distància entre l’últim casteller del folre i el terra potser només hi ha dos cordons. Per tant només que un casteller rellisqui a les manilles, sense necessitat que caigui el castell, aquesta persona pot anar a terra. Alhora crec que els propis castellers i mitjans de comunicació tendim a ser més crítics amb les colles de 6 o de 7 que no pas amb les colles grans que penso que corren tant o més risc en algunes ocasions.


Quins son, per tant, els aspectes que et preocupen més a nivell de seguretat?

L’efectivitat dels castells crec que, tot i algunes petites repuntades en aquests últims anys en castells que cauen, hem anat millorant molt i és de les coses que menys em preocupen. Em preocupa més el fet que estan tornant a augmentar el nombre de castellers que es lesionen perquè acaben caient al terra o que la tendència de fer castells grans ens porta a fer pujar molta gent ens està fent arribar al límit del pes que pot suportar una pinya. Si el folre i les manilles s’ensorren vol dir que aquest pes que ja el tenim molt al límit el concentrem en certes zones i ja hem començat a tenir lesions greus derivades d’aquest fet. Si la tendència del món casteller és la d’intentar castells que necessitaran portar molta gent a sobre també estem augmentant aquest risc. Per tant és un aspecte que em preocupa del futur proper i que ja s’està començant a treballar.

 

Creus que les colles fan prou en fixar-se en aspectes preventius de lesions?

Jo crec que les colles, i no només les grans, han augmentat el seu nivell gràcies assajar més, millor, amb una planificació més gran, amb elements que incrementen l’eficiència a assaig... i en aquest aspecte hem tingut un avenç important. Per un altre costat la meva sensació és que això està restant efectius en tots els sentits (temps, recursos humans, recursos econòmics...) en aspectes preventius. Les colles estem tant enfeinades en fer-ho bé des del punt de vista tècnic que cada vegada tenim menys recursos per introduir a l’assaig uns moments de treball de prevenció, proves de la «soca a l’antiga»... Per tant, crec que aquest és el primer punt dèbil en el qual es troba el món casteller.

 

Des de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya s’han iniciat alguns estudis sobre les dimensions de les pinyes però hi ha algunes colles han posat algunes traves. Creus que el món casteller a vegades prefereix no saber el risc que comporten els castells?

A vegades també no ens interessa saber les coses, ja que si no les sabem no estem obligats a complir-les. Penso que a vegades es tiren castells que si tinguéssim dades concretes del risc que estem assumint no els podríem tirar. Això vol dir que a vegades cometem imprudències? Bé, a vegades potser ratllem una mica la imprudència tirant segons quins castells amb segons quines condicions però com que el castell no ha caigut i ningú s’ha fet mal de veritat doncs sembla que no ha passat res. Si tinguéssim un estudi que ens digués quin volum de castellers es necessita per alçar cada castell i no complissis aquests requisits no només estaries cometent una imprudència sinó que podria arribar a ser punible. L’excusa és que llavors et podrien reclamar però a mi m’és igual si reclamen. Penso que hem de saber els riscos que estem assumint i prendre decisions, però no a partir de la intuïció, de suposicions o coses que son opinables sinó a partir d’aspectes concrets.

 


També és cert que l’estudi de les dimensions de les pinyes té un altre component important que el complica que és com podem saber d’una forma fiable quants cordons necessitem per cada castell. Des de la Coordinadora ja s’han fet diferents intents per saber com s’hauria de resoldre això. El primer que se’ns va acudir va ser treballar-ho a partir de gravacions zenitals però ens vam adonar de seguida que el marge d’error que ens oferien aquestes imatges era molt gran i, per tant, molt difícil de concretar d’una forma mínimament fiable. També s’han explorat altres sistemes bàsicament a través de modalitzacions virtuals, és a dir, crear castells amb un ordinador que compleixi els paràmetres bàsics de les caigudes i que aquí poguessis fer caure milers de castells amb múltiples configuracions i a partir d’aquí treure conclusions. Aquesta és la línia que s’està portant ara però és una línia que no estem 100% segurs que sigui molt precisa, a més que és cara. Aquest és un escull en el qual ens hem trobat que les colles han dit que aquests estudis no son 100% fiables i ha sigut la manera de tombar aquest estudi. No han dit que no vulguin fer-ho, sinó que no els hi sembla que aquesta sigui la millor manera. Però alhora crec que d’alguna manera ho hem de fer i que per algun lloc hem de començar i si aquestes dades no son 100% fiables quan tinguem l’estudi doncs potser les haurem de fer servir a mitges. Però el que està clar és que hem d’avançar i no podem estar esperant en aquesta indefinició actual que estem ara que ens permet que a les places seguim tenint la sensació que s’estan cometent imprudències però no tinguem la seguretat perquè no tenim cap estudi que ens ho pugui confirmar.

 

Com valores la posada en marxa de la «soca a l’antiga» de la qual poques colles l’han executat a plaça?

Estem en la mateixa tessitura que abans. Estudiar les soques a l’antiga té una dificultat bàsica que és que necessites tenir a l’assaig suficientment gent com per provar-la i destinar-hi un temps. Si quan tens gent per provar aquesta soca és també el moment en el qual t’agradaria provar altres castells, hi ha colles que prefereixen que ho vagin provant els altres i si demostren que és molt útil i molt segur potser ho acabaran incorporant, però mentrestant que les proves les vagin fent els altres. El punt de partida que pensen les colles és «si fem proves de soca a l’antiga no podem fer proves d’altres coses i jo prefereixo fer proves de castells que haig de tirar a plaça que no pas d’altres que no sé si acabaré portant a plaça». De la mateixa manera ens falta que les colles més punteres i que podrien marcar més tendència des del punt de vista de l’impacte que tindrien s’hi posin, però de moment no s’hi posen.  



Comentaris

envia el comentari