Calafell, un pacte predestinat al fracàs

Menys d'un any ha durat el pacte de governabilitat entre PSC i C's a Calafell, un acord que des de feia setmanes semblava abocat al fracàs. Al final ha passat l'inevitable, i ara el govern tripartit de Calafell es troba en la mateixa situació que el del Vendrell, amb només 9 regidors i la necessitat de buscar acords puntuals per aprovar els diferents punts importants.

 

La ruptura de l'acord no és cap sorpresa ni comporta un canvi substancial en la governabilitat del municipi. Els prop d'onze mesos que ha durat han estat plens d'entrebancs, resultat d'haver-se signat un pacte bilateral només entre dues forces, quan al govern n'hi ha dues més. Per molt que el PSC s'hagi abstingut o hagi votat en contra en els punts que C's considera clau (com l'entrada a l'AMI o el suport als ajuntaments investigats per l'Audiència), si algun altre dels partits hi donava suport, ja no hi havia majoria, i això és el que ha passat amb l'UAM.

 

També sembla lògic que el PSC s'hagi acabat cansant del que, cada cop més, semblava un xantatge del partit liderat per Tejedor, que ha volgut imposar una direcció massa rígida en un consistori tremendament complex. A Ramon Ferré no li ha costat gaire engegar C's quan aquest partit ja havia perdut qualsevol poder per influir en les votacions, després d'expulsar un dels seus dos regidors. El fet que Benedicto voti la majoria de vegades el contrari del que vota Tejedor complicava més obtenir majoria i feia inútil el suport de Ciutadans.

 

Ara el PSC té dues opcions, o bé buscar pactes puntuals amb diferents partits segons el que es vulgui aprovar, o bé mirar d'integrar un nou partit al govern. Si opta per aquesta segona opció farà bé d'assegurar-se que sigui un partit prou flexible, ja que la governabilitat del consistori no deixa lloc al dogmatisme i a la rigidesa.

 

Marc Guitart, responsable del BaixPenedèsDiari.cat




Comentaris

envia el comentari