«Amb el segon llibre vull obrir un nou cafè, aquest cop a Barcelona»

Amin Sheikh, el nen de carrer de l’Índia que es va rebel·lar contra el seu destí, torna a ser al Baix Penedès, on hi té forts lligams
Amin Sheikh, amb el seu llibre, al Vendrell. | BP Diari

 

Amin Sheikh torna a ser aquests dies a Catalunya, per promocionar el seu llibre ‘La vida és la vida. Jo sóc gràcies a tu’, autoeditat l’any 2012. La vida d’aquest noi de 37 anys de l’Índia ja és prou coneguda. Després de patir maltractaments, abusos i viure a la misèria com un nen de carrer a Bombai, junt amb la seva germana Sabira, l’Amin es va rebel·lar contra el seu destí. Va escriure la seva història en un llibre del qual ja se n’han venut 14.000 còpies en vuit llengües diferents. Els diners que n’ha tret li han servit per posar en marxa el ‘Bombai to Barcelona Library Cafe’, un cafè restaurant situat a la capital comercial de l’Índia on dona feia als nois que, com ell, provenen del carrer, i no tenen casa ni família. En set mesos, s’ha convertit en el cafè número 1 de la ciutat.


«El cafè el vam obrir el 15 d’agost del passat 2016, hi treballen vuit nois i noies provinents de l’orfenat» (el mateix on va anar ell), «a l’orfenat hi estan fins als 18 anys, però després no tenen cap casa ni cap lloc a on anar, i el cafè els ofereix l’oportunitat de treballar i guanyar-se la vida. Allà hi poden fer molts treballs diferents, cuinar, servir, netejar, fer de relacions públiques...», explica l’Amin.

 

Tot just acaba de fer diverses xerrades a alumnes de l’escola Sagrat Cor del Vendrell, on els ha explicat la seva dura però esperançadora història. Unes xerrades que repeteix any rere any, ja que, des que va venir per primer cop a Barcelona ara en fa 14, l’Amin ha tornat a Catalunya cada any. És una cosa que necessita fer. «Vaig venir per primer cop a Catalunya el 2003, a Barcelona, i em va cridar l’atenció que no hi havia nens pel carrer. Vaig decidir venir aquí perquè havia connectat molt bé amb tots els catalans que m’havia trobat a l’Índia, i era un somni que volia complir», apunta el jove.


Les seves repetides visites tenen un doble objectiu. D’una banda, li permeten seguir promocionant el seu llibre, raó per la qual sempre ve pels voltants de Sant Jordi: «Segueixo promocionant el llibre perquè la cafeteria s’ha de seguir finançant, per això cada any surto uns mesos per fer aquestes tasques de promoció». De l’altra, hi ha les xerrades que fa a alumnes d’escoles i instituts. L’Amin destaca que a les xerrades mira de fer veure als alumnes «que siguin conscients del privilegi que suposa viure aquí», i afegeix que «és molt gratificant quan es produeixen connexions amb alguns alumnes, i compartim el dolor i el sentiment, alguns d’ells fins i tot ploren».

 

Tot, amb un missatge optimista que vol que quedi clar per tothom, siguin estudiants com adults. «Si jo sol, venint de la misèria, he fet tot això, imagina’t el que la societat podria fer, no es tracta de demanar que el món canviï, sinó de fer-ho un mateix, començar per un mateix», repeteix constantment.

 

La connexió amb Llorenç i el Baix Penedès

 

Amin Sheikh té una forta connexió amb el Baix Penedès, especialment amb Llorenç del Penedès. Una persona que va llegir el seu llibre el va convidar a fer una xerrada a Llorenç. Allí va conèixer la Sara Mampel, una jove que es va involucrar completament amb el seu somni de fer el cafè. «Primer em va organitzar moltes xerrades de presentació per aquí i, farà prop d’un any i mig, ho va deixar tot per venir a Bombai i em va ajudar en el projecte de fer el cafè». Ara és una treballadora més del cafè, on també hi toca música.

 

Sheikh també té amistat amb diversos vendrellencs, raó per la qual s’acosta molt al Baix Penedès. Durant les setmanes següents farà xerrades a la Bisbal, Cunit, Altafulla o el Vendrell. Amin té una gran estima als catalans, dels quals assevera que «pels diners són així (fa el gest de tancar el puny) però en temes de solidaritat, ho donen tot». Per il·lustrar-ho explica la història del Carlos i la Maria Antònia, un matrimoni de Figueres que té un restaurant. «Van llegir el meu llibre i, quan van saber que volia obrir el cafè, van venir a Bombai per ensenyar-nos el màxim de coses possibles sobre el tema, sense haver-nos conegut abans ni res!! En nou dies ens van ensenyar a fer diferents plats, a cuinar, fer el cafè... Una història increïble», apunta emocionat.

 

Cada any rep molts catalans al cafè, als quals demana «que portin xocolata, sal marina i oli d’oliva, ja que allà no n’hi ha, som l’únic cafè que en tenim... també tenim un hort on conreem alguns dels aliments que després cuinem». A banda de música en directe, també s’hi organitzen tot tipus de xerrades. L’Amin reparteix la seva feina entre impulsar el cafè i fer de guia turístic per Bombai, però ja té un altre projecte al cap. «Ja he començat el segon llibre, sobre l’experiència del cafè i la relació amb els catalans i Catalunya, vull que sigui la base per obrir el segon cafè, aquest cop a Barcelona, que suposarà un pont amb el de Bombai», avança. En aquest cas, apunta que seria per donar feina «a gent sense sostre i a refugiats», i espera poder-lo obrir d’aquí a quatre anys. «Sóc molt tossut», conclou. Algú dubta que ho podrà fer?

 

Amin Sheikh serà el dia de Sant Jordi a Barcelona, promocionant el seu llibre amb el pare Manel. També farà xerrades a Cunit (27 abril), a l’Institut de la Bisbal (28 abril), o al Casal Mallofré del Vendrell (18 maig). De la mateixa manera, hi haurà una parada on vendrà el seu llibre a la Foodgoneta del Vendrell els dies 29 i 30 d’abril, a la Cooperativa Agrícola.



Comentaris

envia el comentari